Avui hem anat a l'alcazar i jo havia de parlar amb l'entrenadora de n'Aila, així és que els he dit als petits, espereu aqui dalt i mireu com entrena n'Aniol, que jo vaig a parlar amb l'entrenadora de n'Aila i enseguida vinc.
He baixat, he parlat i després quan pujava i ja arribava al pis de dalt he vist com en Biel sortia corrent avisant a na Júlia que ja venia la mama, que s'amaguéssin. I acte seguit com es tiraven darrera dels seients de les grades per amargar-se i que no els veiés.
Fins aqui tot normal, broma-sorpresa que entra en la normalitat del dia a dia, ara redactaré la conversa amb na Júlia per entendre la frase d'avui.
Al principi he fet veure que no havia vist res i que no veia a ningú així és que m'he apropat dient: Ui, on són en Biel i na Júlia?, ui què han desaparegut? Els hauré perdut?
Res, silenci
En mig minut apareix la Júlia del no res: ta-xàn ta-xàn!!!!
(JO): Ui quin susto pensava que us havia perdut, on ereu que no us veia?, on és en Biel?
(JULIA, rient): t'has fet un susto mama? jiu jiu, en Biel no hi és! que se n'ha anat a ca s'àvia!!
(JO, seria): A ca s'avia!!!????? No pot ser! idò, l'hauré de renyar perquè ell no hi pot anar a ca s'avia sol!!!
(JULIA, glups):
No mama, no que era una broma: que en Biel no se n'ha anat a ca s'àvia, què s'ha morit!!!!!(JO): ###??????