Feia molts dies que na Júlia demanava ajudar-me a fer el dinar o el sopar, i no sempre és possible Júlia...Aquesta vegada si que ha estat possible, fins i tot l'ha fet ella soleta tot el sopar, aquest és fàcil eh, encendre el foc, un poquet d'oli i poc a poc anar vigilant els frankfurts que no es cremin!!!
Molt bé noia, poc a poc sabrem cuina com a mínim de supervivència, com n'Aila, que ja sap fer macarrons, hamburgueses, frankfurts.
La cara de satisfacció ja denota com n'estava de contenta na Júlia.
Molt bé, però no tinguis pressa per créixer que quan siguis gran et queden molts anys de cuinar....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada