Ahir a la tarda vam anar a Llucmaçanes on hi havia festa amb jocs infantils i Pinyeta Pinyol, després hi havia sardinada.
La tarda ha anat molt bé i ens ho hem passat molt bé.
Com que la sardinada s'allargava una mica i no ho teniem massa clar que els agradés, hem decidit comprar als nens un entrepà per no haver de fer-los esperar.
En Toni s'ha avançat i els ha doant un gelat a cada nen del bar, després hem pensat bueno, primer el postre després el sopar, pel Biel un panet de truita de patata, per n'Aila també.
Hem comprat un bocata per cada nen tot i que hem pensat que eren massa grans, però que en Santi i jo menjariem el que sobrés.
Doncs bé en Biel s'ha menjat el gelat, despŕes tot el panet, volia el tros que s'ha deixat n'Aila i s'ha queixat quan se l'ha menjat el Santi.
Després en Toni li ha regalat un altre gelat i al cap de mitja hora quan hem pujat al cotxe per tornar cap a casa, ens ha sorprès amb un:
"Mama, què hi ha per berenar?"
Ens pren el pèl el nen o ho diu en serio??
No sé què em fa més por, que sigui capaç de fer-nos aquestes bromes amb quatre anys i deixar-nos bocabadats, o que el nen ho digui en serio i pensi que menjaria una mica.
Mare meva Santi, comença a fer hores extres que entre ell i n'Aniol quan tinguin 13 anys ens arruïnen!!!
